Una casa de pedra al mig del poble. Us l’ensenyem racó per racó.
Arestui té un sol carrer i el refugi hi és a tocar. La casa és de pedra i pissarra, com tot el poble, i per fora no sembla res més que una casa del Pallars. És a dins on hi ha les habitacions i el menjador.
S’hi arriba amb el cotxe fins a la porta. Llavorsí és a sis quilòmetres.
És la peça gran i és on passa tot: el sopar, el cafè de després de caminar i la vetllada vora el caliu del foc. Les parets són de pedra vista, les taules són llargues i per les finestres es veu la vall.
Hi ha una segona sala per quan el grup és gran, i una diana per als vespres que no s’acaben.
Al costat del menjador. Serveix per a la cervesa de quan s’arriba rebentat, per al cafè d’abans de sortir i per als dies que plou i no es va enlloc.
Amples, amb bany privat i calefacció. Els llits són amples: de dormir-hi bé, no d’aguantar una nit.
Hi ha una habitació amb cuina pròpia per a qui prefereix no dependre de l’horari del menjador: hi podeu cuinar el que vulgueu, quan vulgueu.
Per als vespres d’estiu. Hi ha una barbacoa de pedra, un llit elàstic per a la canalla i una terrassa amb vistes a la vall.
